També es farà la presentació de la convocatòria de la Beca de Recerca 2024 a càrrec del president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals

La població de Sils acollirà la XV Trobada d’Entitats Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva el pròxim dissabte, 12 d’octubre de 2024. La Trobada es farà al Centre Cívic de Sils a, a partir d’un quart de deu del matí.

L’esdeveniment, organitzat pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, compta amb el suport de la Diputació de Girona, l’Institut Ramon Muntaner i, enguany, del consistori silenc. Està adreçat a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals, amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit. En el marc d’aquesta Trobada també s’aprofita per donar a conèixer el resultat del treball guardonat amb la Beca de Recerca la Selva de l’any anterior i s’anuncia el de l’any en curs, en aquesta ocasió es presentaran els resultats de l’any 2024.

La jornada s’iniciarà amb la benvinguda de l’alcalde de Sils, Eduard Colomé, el conseller de Cultura, Josep Roquet, el president del Centre d’Estudis Selvatans, Joan Llinàs, i el president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), Narcís Figueras. A continuació, hi haurà un espai obert a les entitats amb la presentació d’activitats i l’intercanvi d’experiències. També es farà una exposició breu de temes o recerques locals i la presentació de publicacions recents. En aquesta primera part també es donaran a conèixer notícies sobre els centres d’estudis catalans.

Després de la pausa es farà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva 2023. “Alimentació i societat a la Selva medieval”, tindrà lloc una  conversa entre el becari guardonat ,Xavier Soldevilla, i el medievalista i membre del CES Elvis Mallorquí.

Seguidament es presentarà el llibre “Viatges i excursionisme a la Selva, al Montseny i a les Guilleries (1770-1936), Beca de Recerca 2018. Hi haurà una conversa entre l’autoria, Cristina Ribot, i el filòleg i membre del CES Narcís Figueras.

La darrera activitat del matí de la Jornada serà la presentació de la convocatòria de la Beca de Recerca 2024, que anirà a càrrec del president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals.

Els actes del matí d’aquesta XI Trobada d’Entitats Locals de Cultura i Patrimoni finalitzaran amb un dinar col·lectiu a càrrec del col·lectiu La Cuina a Sils, a la Sala Cultural La Laguna.

A la tarda, es farà una visita comentada d’interès patrimonial a l’entorn de l’església i l’espai natural de l’estany de Sils.

El Museu Etnològic del Montseny, element clau de cohesió del territori

Les obres de remodelació permeten al visitant descobrir nous espais que fins ara no tenien presència en el recorregut de la visita

Aquest dissabte 6 de novembre s’han inaugurat oficialment les noves sales del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (MEMGA). Unes obres de reforma que han permès millorar el recorregut de la visita i que, sobretot, s’han concentrat en l’actualització museogràfica dels diferents espais, en què es descriu el model industrial del Montseny: la torneria, la carrosseria i el món del tèxtil. 

A l’acte d’inauguració hi han assistit Elsa Ibar, directora general de de la Direcció General del Patrimoni Cultural; Magda Gassó, cap dels Serveis de Museus i Protecció de Béns Mobles; Josep Calatayud, director dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura; Jordi Camps, diputat de Promoció i Desenvolupament econòmic i local de la Diputació de Girona; Salavador Balliu, president del Consell Comarcal de la Selva; Pere Garriga, alcalde d'Arbúcies; el regidor de Cultura, Manel Serras i Jordi Tura, director del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella.

Al llarg de la visita guiada, han pogut gaudir dels nous espais, com ara el que està dedicat a les Llegendes del Montseny; l’espai presidit per l’icònic autocar de color vermell del 1923 i que remet a la gran indústria arbucienca, la indústria carrossera; i la sala dedicada al món del tèxtil i a la confecció, també molt important i que va donar feina a una gran part de la població femenina de la vila en un període que va de finals del segle XIX a principis del segle XXI.

En el seu parlament, l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, ha assenyalat: “L’adaptació i millora d’equipaments culturals com el Museu d’Arbúcies és un repte i una obligació que tenim les administracions cap a la nostra ciutadania. Aquest procés de remodelació ha de permetre reforçar el lligam amb el Montseny i és una aposta decidida per convertir el museu en un element clau del territori”. En aquesta mateixa línia ha parlat el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, que ha assegurat: “Arbúcies ha d’esdevenir pal de paller de la cultura a la nostra comarca juntament amb el Museu, el castell de Montsoriu i el futur Centre d’Interpretació del vescomtat de Cabrera”. 

Per la seva banda, la directora general de de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha reafirmat el compromís de la Generalitat de Catalunya amb el museu. “Per això apostem pel MEMGA i hem contribuït en aquesta reforma d’una part de la museïtzació”. I ha remarcat també la importància del suport territorial que té el Museu. 

El diputat de Promoció i Desenvolupament econòmic i local de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha recordat: "Amb gairebé quaranta anys d'història, el MEMGA és des de fa temps un dels grans referents museològics del país. A la Diputació de Girona, hem estat sempre molt conscients de la perspectiva social, cultural i territorial d'aquest equipament i, un cop més, ens hem implicat en el seu desenvolupament perquè ens ajuda a conèixer la història del massís del Montseny i del municipi d'Arbúcies, i a interpretar-ne el present".

Finalment, Jordi Tura, director del MEMGA ha assenyalat: “El visitant descobreix nous espais que fins ara no tenien presència en el recorregut del museu, com el de la vida quotidiana o el món del tèxtil i el treball de la dona, al mateix temps que s’ha adaptat tot el conjunt de les sales de la segona planta que permet explicar el món de la industrialització amb una museografia molt més moderna i oberta”.

Dels nous espais del MEMGA, en destaquen tres punts del recorregut: 

- L’espai dedicat a les Llegendes del Montseny i a la vida quotidiana. Aquest àmbit gira al voltant de la recreació escenogràfica d’una gran llar de foc, com les que es podien trobar en els masos del Montseny des de fa més de 300 anys. Aquest espai genera l’atmosfera perfecte per escoltar les llegendes més conegudes del Montseny.

- L’Òmnibus d’onze places de l’any 1923, de carrosseries Ayats, exemple dels primers models d’autobusos carrossats a Arbúcies, el gran centre productor de Catalunya, i que ara ocupa tot sol l’espai central de la segona planta, guanyant visibilitat i acompanyat d’una producció audiovisual. Destaca la recuperació de la gran encavallada de fusta a 4 vessants del teulat original de l’edifici, del 1600,  i que amb la nova il·luminació recupera tota la seva força.

- La nova sala del tèxtil que permet completar el discurs del model industrial arbucienc, originat a finals del segle XIX. L’activitat tèxtil a la vall d’Arbúcies, amb una presència important des de mitjans del segle XVII, va rebre un gran impuls amb les fàbriques construïdes entre les darreries del segle XIX i principis del segle XX. Un gran teler de més de 150 anys i fotografies de les dones i nenes que treballaven en aquesta activitat són un dels elements centrals de l’exposició.

El projecte de remodelació també ha incidit en la restauració, reforçament, impermeabilització i aïllament tèrmic dels teulats originals de l’edifici de La Gabella, així com de les cobertes de la galeria nord i la remodelació dels sistemes elèctrics i de climatització del conjunt de la segona planta del museu, amb l’objectiu de millorar tant les condicions de visita, la conservació de les col·leccions i l’eficiència energètica. En el marc d’aquestes obres també s’ha ampliat l’espai dedicat a les exposicions temporals a la planta baixa de l’edifici, amb la incorporació d’una nova sala, assolint una superfície aproximada de 150 m2.

El projecte executat compren una superfície aproximada de 500m2 dels 2000m2 que té el MEMGA i ha tingut un cost 545.000 euros, que ha comptat amb finançament dels Fons FEDER,  la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Arbúcies.

Un referent cultural

El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, s’ha concebut des dels seus inicis a principis dels anys 80 del segle passat, com un centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny. Amb una implicació directa en la dinamització cultural, social i econòmica del conjunt del territori. 
 
Actualment el museu, amb xifres que sobrepassen els 50.000 usuaris anuals del seu conjunt de serveis, està considerat un referent  patrimonial del sud de les comarques gironines, tant en l’àmbit de la recerca com també en el de la difusió cultural.

Les seves instal·lacions actualment ocupen una superfície de 2000m2 amb serveis com: sales d’exposicions temporals i permanents, incorporació de l’Arxiu Històric Municipal, creació del Centre de documentació del Parc Natural del Montseny (Secció Humanitats), oficina d’informació del Parc Natural del Montseny, instal·lació del multivisor Llegendes del Montseny, construcció dels magatzems de reserva de col·leccions  (que actualment acullen la principal col·lecció d’etnologia i arqueologia del conjunt del Montseny i la comarca de la Selva).

Aquest llarg procés de creació i consolidació del MEMGA, iniciat l’any 1974 amb la compra de La Gabella per part de l’Ajuntament d’Arbúcies i, sobretot a partir dels anys 80, ha comportat també la progressiva recuperació de l’edifici històric. Una construcció de principis del segle XVII, que per causa de les diferents vicissituds patides al llarg de la seva història, s’havia anat transformant i perdent al mateix temps part de la seva configuració inicial.

Enguany, aquest esdeveniment s’ha adaptat al compliment de la normativa respecte a la pandèmia de COVID-19

La Fira s’ha presentat aquest dijous al migdia a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona

La població de Brunyola es convertirà de nou en la capital catalana de l'avellana amb la celebració de la 26a edició de la Fira dedicada a aquest fruit sec, que se celebrarà els dies 3 i 4 d’octubre.

L'esdeveniment s’ha presentat aquest migdia a la seu de la Generalitat de Catalunya amb la intervenció de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, Elisabet Sànchez; el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu; l'alcaldessa de Brunyola, Anna Mascort, i el representant institucional de l’Associació de l’Avellana de Brunyola i comarques gironines, Pere Arbonés.

En el marc de la presentació, el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, ha elogiat el poble de Brunyola a voler tirar endavant aquesta Fira, tot i les circumstàncies actuals. En aquest sentit, Balliu ha destacat el compromís del poble de Brunyola amb el sector de l’avellana i més tenint en compte el que s’està vivint. Per això, des del Consell, com no podia ser d’altre manera, ha dit Balliu “s’ha donat el suport logístic necessari perquè poguessin fer realitat la seva 26a edició de la Fira”. Per Balliu la d’aquest any és “Una fira adaptada a la situació que estem vivint i en què tots i cadascun de nosaltres tenim la nostra part de responsabilitat”. Balliu ha instat alse visitants a seguir les mesures de l’Organització per tal que les activitats es desenvolupin en tota normalitat.”

Per la seva banda, l’alcaldessa de Brunyola, Anna Mascort, ha recordat la gran quantitat de voluntaris que hi treballen perquè aquest esdeveniment sigui un èxit i per això des del consistori varen creure que – si bé s’havia d’adaptar la programació a la situació- aquesta trobada de productors, d’agricultors, de gent del sector de l’avellana s’havia de materialitzar. Per això, s’ha fet tot el que ha convingut per fer-ho possible.

La directora dels Serveis Territorials ha fet especial èmfasi a la importància del sector de l’avellana a les comarques gironines i també de la gran tasca que s’ha dut a terme des de l’Associació Avellana de Brunyola i comarques gironines. En aquesta línia, Sànchez ha destacat la bona entesa que hi ha hagut des de sempre amb els productors i la bona sintonia que hi ha hagut des de l’inici de la posada en marxa del’Associació Avellana de Brunyola, que té l’objectiu de donar a conèixer la producció d’avellanes d’uns quants municipis de la província de Girona i promoure’n la seva comercialització.

Finalment Pere Arbonés responsable institucional de l’Associació Avellana de Brunyola ha recordat la necessitat que hi havia de crear una Marca, que identifiqués l’avellana produïda en aquesta zona certificant que s’ha obtingut d’avellaners plantats a la província de Girona i que compleixen els requisits per produir avellanes de màxima qualitat.Aquesta evolució que ha tingut la fira, amb la creació de l’Associació Avellana de Brunyola i la Marca Col·lectiva Avellana de Brunyola ha permés el desenvolupament econòmic dels municipis de la comarca. I l’avellana de Brunyola, n’és un clar exemple, i més si tenim en compte que un municipi compta amb prop de la meitat dels avellaners de la província de Girona, i recull 470 tones anuals d’avellana. 

A més de Brunyola, a la comarca de la Selva la producció d’avellana es localitza a Amer, la Cellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Anglès, , Santa Coloma de Farners i Vilobí d’Onyar, de la comarca de la Selva. També n’hi ha a Bescanó i Vilablareix, del Gironès. En total són 8 municipis selvatans i 2 del Gironès.

                                   Un programa adaptat a la COVID-19

El tret de sortida de la Fira tindrà lloc dissabte al migdia amb la inauguració de la fira, que comptarà amb la presència de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. L’acte se celebrarà a la plaça de l’Església i està previst que hi assisteixin la major part dels alcaldes selvatans. A la tarda, es faran visites guiades al Castell de Brunyola a càrrec de Lourdes Serra, una activitat que es desenvoluparà amb grups reduïts tal com estableix la normativa vigent del PROCICAT. Aquesta activitat començarà a les quatre de la tarda i està previst que s’allarguin un parell d’hores, en funció del nombre d’inscrits.

El darrer acte del dissabte serà el Sopar Popular, que enguany arriba a la quarta edició. Es celebrarà a la plaça de Brunyola, a partir de dos quarts de nou del vespre. Aquest esdeveniment comptarà amb l’acompanyament de l’espectacle humorístic ‘Quina barra’ de la companyia Estat Particular. En aquest cas, la proposta impulsada per l’Associació de Joves de Brunyola i Sant Martí Sapresa també es farà amb grups reduïts. Seguidament, els presents podran gaudir amb l’actuació musical del grup local Andrea Pacha.

El segon dia de Fira, l’activitat s’iniciarà amb unes noves visites guiades al Castell de Brunyola, que es faran a partir de 2/4 d’onze del matí, mentre que al migdia hi haurà una missa amb l’acompanyament musical a l’església parroquial. A la tarda, a partir de les quatre, es faran les darreres visites al castell, i poc després es farà una audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de l’Escala a la plaça de Brunyola. Abans de l’arribada del vespre els visitants podran sentir una cantada d’havaneres amb el grup Els Pescadors de l’Escala, entorn de dos quarts de set del vespre i també podran beure rom cremat, totes dues activitats es faran a la plaça de Brunyola. La cloenda de la fira atípica d’enguany es farà poc després de les nou del vespre

Les propostes del programa d’aquest 2020, però, encara no hauran acabat del tot. El dissabte 10 d’octubre la plaça de Brunyola serà l’escenari del 14è Concert Avellana Jove, que consistirà en un sopar a la fresca amb l’actuació musical de Pelukass i Miquel del Roig. Al igual que s’haurà fet el cap de setmana de Fira, el sopar es farà amb grups reduïts i l’actuació musical seguint les mesures per la COVID-19.

L’alcalde de Breda, Dídac Manresa ha presidit l’acte juntament amb el president de Foment de les Tradicions Catalanes, Gil Vilarrasa

També hi han assistit els alcaldes de Sant Julià de Llor i Bonmatí i de Vidreres, així com regidors de diverses poblacions

La Júlia Barceló, de Maçanet de la Selva, i l’Arnau Vilaplana, de Vidreres, s’han convertit en la pubilla i l’hereu de la comarca de la Selva 2019. En l’edició d’enguany, en què el certamen arribava a la setena edició totalment consolidat i amb la representació de molts hereus i pubilles de les poblacions selvatanes, la pubilla de Maçanet de la Selva 2018 i l’hereu de Vidreres 2018 s’han proclamat guanyadors d’aquest concurs, que enguany s’ha celebrat a Breda. El centre neuràlgic d’aquesta població ha aplegat una trentena de pubilles i hereus d’arreu del territori, entre els quals l’hereu i la pubilla de Catalunya (Laura Algué), la pubilla de les comarques gironines i, alhora, pubilla comarcal 2018 la bredenca Neus Codina; i l’hereu comarcal 2018 en Martí Madrenys, que han lliurat la banda i la faixa als nous escollits comarcals: Júlia Barceló i l’Arnau Vilaplana.

L’acte ha estat presidit per l’alcalde d’aquesta població, Dídac Manresa; el president de Foment de les Tradicions Catalanes, Gil Vilarrasa, i els alcaldes de Sant Julià de Llor i Bonmatí, Marc Garcia i el de Vidreres, Jordi Camps.

La proclamació de l’hereu i la pubilla comarcal s’ha fet pública aquest diumenge 12 de maig en el marc de la Fira del Monestir de Breda i amb el suport de moltes pubilles i hereus vingudes d’arreu de Catalunya que no s’han volgut perdre l’oportunitat de participar en l’acte més important del pubillatge de la comarca de la Selva.

Fotos: Joan Carles Codolà