La Fira s’ha presentat aquest dimarts al migdia a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona

La població de Brunyola es convertirà de nou en la capital catalana de l'avellana amb la celebració de la 31a edició de la Fira dedicada a aquest fruit sec, que se celebrarà els dies 3, 4,5 i 11 d’octubre.

L'esdeveniment s’ha presentat aquest dimarts,30 de setembre, al migdia a la seu de la Generalitat de Catalunya amb la intervenció del delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, Xavier Guitart; el president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals; l'alcalde de Brunyola, Roger Puigdevall; la diputada de la Diputació de Girona, Natàlia Figueras; i un representant del sector de l’Avellana de Brunyola i comarques gironines, Lluís Quer.  També hi ha assistit el vicepresident 3r, Albert Sanz, el conseller de Cultura, Josep Roquet, i l’impulsor de la Fira, Joan Carles Codolà.

En el marc de la presentació, el president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals ha elogiat el poble de Brunyola per voler tirar endavant al seu dia una Fira d’aquestes característiques tot i les dificultats que això va poder comportar pel fet de ser un poble petit. Per això, “des del Consell, tal com s'esperava”, ha dit Pujals “es va donar i s’ha continuat donat el suport logístic necessari perquè poguessin fer realitat, any  rere any, aquesta Fira”. En aquest sentit, Pujals ha destacat el compromís del poble de Brunyola i Sant Martí Sapresa amb el sector de l’avellana, i més tenint en compte la situació viscuda els darrers anys.

El representant de l’ens selvatà també ha volgut remarcar el fet que aquesta Fira es va poder tirar endavant gràcies a la feina feta al seu dia per un dels treballadors de la casa, en Joan Carles Codolà, que tot i estar actualment jubilat ha continuat col·laborant aquests darrers anys perquè Brunyola i Sant Martí pogués continuar gaudint de la Fira.

El delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart, ha ressaltat que “La Fira de l’Avellana de la Selva és tradició, qualitat i futur del nostre món rural. El Govern està compromès en reforçar la competitivitat i la sostenibilitat del sector de l’avellana i en això s’està avançant a través dels grups de treball que s’han creat. Continuarem al costat del sector per garantir el relleu generacional i el futur de l’avellana de la Selva i de tot el territori”.

 La diputada de la Diputació de Girona Natàlia Figueras ha destacat: «L'avellana és un tresor de proximitat, qualitat i sabor que la nostra terra ens ofereix i que els pagesos i productors han sabut mantenir amb esforç, dedicació i compromís al llarg dels anys. Aquesta fira, doncs, no és només un esdeveniment comercial o d'exhibició de productes; és un espai que impulsa l'economia local i ens recorda la importància de seguir treballant per una agricultura sostenible i de proximitat».

Per la seva banda, l’alcalde de Brunyola, Roger Puigdevall, ha assegurat que “un any més estem molt il·lusionat davant d’una de les festes més importants de l’any del nostre municipi”. En el transcurs de la seva intervenció, Puigdevall ha explicat que l’avellana fa molts anys que es conrea al territori i que recentment ha rebut el reconeixement com a producte d’excel·lència de proximitat per la seva qualitat. Així mateix, l’alcalde ha agraït la col·laboració i el treball de totes les persones voluntàries que amb el seu treball i la seva dedicació han fet possible que la Fira sigui una realitat any rere any. També ha fet especial èmfasi en el paper que hi ha jugat l’ens selvatà i més tenint en compte les característiques del seu poble. Per això ha volgut agrair la implicació de l’ens selvatà en aquesta Fira des de la seva primera edició perquè, segons ha assegurat, si no hagués estat així, segurament no s’hauria pogut tirar endavant.

L'alcalde, Roger Puigdevall, ha assenyalat que Brunyola entén la fira "no només com una celebració, sinó també com una reivindicació de la pagesia". Ha recordat que el sector passa moments complicats, amb reptes com el canvi climàtic, les sequeres i les plagues. "Correm el risc de perdre no només una activitat econòmica, sinó també una manera de viure i d'entendre el paisatge de la comarca", ha afirmat.

Per la seva banda, Lluís Quer ha apuntat que el 2025 es preveu amb menys de lameitat de la producció habitual. "El sector està tocat, arrosseguem anys de produccions petites i costos elevats", ha remarcat, afegint-hi la pressió de la burocràcia.

A més de Brunyola, a la comarca de la Selva la producció d’avellana es localitza a Amer, la Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Anglès, Santa Coloma de Farners i Vilobí d’Onyar, dins la comarca de la Selva. També n’hi ha a Bescanó i Vilablareix, del Gironès. En total són 8 municipis selvatans i 2 del Gironès.

La inauguració de la Fira serà el divendres al vespre i tindrà la participació dels alcaldes i regidors dels 26 municipis de la comarca

El tret de sortida oficial de la Fira tindrà lloc el divendres al vespre amb la presentació del documentació “30 anys de l’avellana a Brunyola i la Selva”, amb l’assistència de les autoritats locals, comarcals i territorials. Aquest acte es farà a la Sala Ricard Teixidor i comptarà amb la participació del president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals; el mateix alcalde del consistori, Roger Puigdevall, així com diversos diputats, consellers i regidors de la major part de municipis selvatans. Després dels parlaments a càrrec de les autoritats, s’oferirà una degustació de productes amb avellana, que compta amb el suport dels restaurants i establiments locals i amb la col·laboració de les iniciatives gastronòmiques selvatanes guardonades amb el segell Girona Excel·lent 2025-2026.

Els actes es reprendran l’endemà, dissabte, amb la Cursa Popular “Avellana Límit”. Hi ha dos recorreguts un de 10 quilòmetres i un de 21 quilòmetres respectivament. Aquelles persones que vulguin apuntar-s’hi només cal que ho facin a través de la web www.avellanalimit.cronosports.com. La sortida es farà a dos quarts de nou del matí a la plaça de Brunyola. Un cop finalitzada la prova s’oferirà esmorzar als participants.

Un cop la sortida de la cursa ja s’hagi donat es farà l’obertura de la Fira. Hi haurà degustació i venda d’avellanes de la Selva i productes derivats als espais reservats per als productors a la plaça de Brunyola. També, als entorns de la plaça, hi haurà parades de productes artesans.

Al matí hi haurà l'obertura i inauguració de les exposicions a l’Ajuntament: “30 anys de la fira de l’avellana” (sala Ricard Teixidor, segon pis), “Els remences a Brunyola i Sant Martí Sapresa”(sala de plens, primer pis) i “Màquines de collir avellanes, passat i present", entrada a la plaça de Brunyola) a Reproducció permanent del documental “30 anys de l’avellana de Brunyola i la Selva” ( sala Ricard, segon pis).  També es farà un taller medicinal que organitza el Consorci del Ter.

A les dotze del migdia es farà una caminada popular per explotacions d’avellanes i demostració d’eines al camp a càrrec de l’Associació de Productors d’Avellana de Brunyola.

A la tarda, es farà un taller infantil “construcció d’una caixa de niu”  a càrrec de Joan Ventura i una visita guiada al castell de Brunyola amb la Lourdes Serra. També es farà una xerrada històrica “Els remences a Brunyola i Sant Martí Sapresa a càrrec de Ricard Teixidor.Pels més petits es farà un concert i una animació a càrrec del grup selvatà Atrapasomnis.

El darrer acte del dia serà el sopar popular, que enguany arribarà a la seva VII Edició. Aquelles persones que estiguin interessades a puntar-se només cal que reservin prèviament a l’Ajuntament. El sopar anirà acompanyat d’un espectacle teatral a càrrec dels Amics de Brunyola.

El tercer dia de Fira s’iniciarà amb una caminada i taller de descoberta de la flora i fauna de la zona a càrrec de Joan Ventura.  Una de les novetats d’aquesta edició és a la concentració de tractors antics a l’entrada de Brunyola, de les deu del matí a la una del migdia. A mig matí, a l’església parroquial, hi haurà una missa amb l’acompanyament de la coral del GEiEG. Després de l’ofici solemne, es farà una actuació castellera amb Castellers de la Selva i Castellers de Caldes de Montbui. Una visita guiada al castell de Brunyola a càrrec de Lourdes Serra i un taller gastronòmic posaran el punt final els actes del matí de diumenge.

Els actes es reprendran a la tarda amb una audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Cassà, serà a partir de dos quarts de cinc de la tarda a la plaça de l’Església. Paral·lelament, es farà una visita guiada al castell de Brunyola a càrrec de Lourdes Serra.

Una hora més tard, s’iniciaran els tradicionals concursos, que com cada any es faran a la plaça de Brunyola; el VII Concurs de collir avellanes, Memorial Joan Horta; el XXI Concurs internacional d’esclovellar avellanes, Memorial Joan Mascort; i la XIV Cursa amb sacs a l’esquena, Memorial Pere Parera prendran tot el protagonisme a partir de les sis de la tarda.

La cloenda del primer cap de setmana de la Festa de l’Avellana de la Selva es farà amb d’una cantada d’havaneres, que anirà a càrrec d’Els Pescadors de l’Escala, entorn de dos quarts de set del vespre, i també podran beure rom cremat; totes dues activitats es faran a la plaça de Brunyola.

El XIX Concert Avellana Jove amb les actuacions de Germà Negre, Dinastia Z i Dj Ryna prendran tot el protagonista del segon cap de setmana de la Fira de l’Avellana de la Selva amb un concert que es farà el dissabte 11 d’octubre, a partir de les 0.00 h, a la plaça de Brunyola. Aquesta activitat és gratuïta i organitzada per l’Associació de joves de Brunyola i Sant Martí Sapresa.

Servei de Comunicació i Disseny del Consell Comarcal de la Selva

En el marc d’aquesta reunió s'ha fet la presentació de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Roda de Ter, L’Esquirol i Fogars de la Selva

El Consell Comarcal de la Selva ha celebrat una nova reunió de la comissió de seguiment del projecte Vescomtat de Cabrera aquest dijous, 12 de juny. La reunió ha estat presidida pel president de l’ens selvatà, Martí Pujals. També hi ha assistit el vicepresident 3r i responsable de l’àrea, Albert Sanz, i la consellera de Turisme, Jenny Pérez.

El màxim responsable de l'ens, Martí Pujals, ha donat la benvinguda a tots els assistents en aquesta sessió i, alhora ha agraït l'entrada dels municipis en un projecte que va molt més enllà de la comarca de la Selva i que té com a objectiu fer valdre tot aquest patrimoni material i immaterial i desenvolupar una proposta conjunta per atraure nous públics als municipis que hi participen”. En aquest sentit, Pujals també ha destacat la importància de la participació de més municipis. Això és perquè, tal com ha explicat el mateix Pujals, "el projecte continua creixent i guanyant força, i enforteix el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni històric del nostre territori".

Un cop ha finalitzat la seva intervenció, s'han fet les presentacions dels nous municipis que s’han adherit en aquest projecte aquest 2025.

En el transcurs de la reunió s'ha dut a terme la presentació del projecte, s'ha donat a conèixer el pla d’actuacions 2025 i l’estat d’execució a càrrec dels tècnics del projecte.

Aquesta és la primera reunió en què hi han assistit els municipis que s’han adherit aquest any en el projecte: Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), Malgrat de Mar i Palafolls (Maresme), Roda de Ter i l’Esquirol (Osona) i Fogars de la Selva.

A la reunió també hi ha assistit representants de la resta de municipis que ja formaven part d’aquest projecte: d’Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Hostalric, Lloret de Mar, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu,  Sils i Vidreres

En la darrera part de la reunió s'ha obert un torn de precs i preguntes per part dels representants dels municipis que formen part del projecte.

Un projecte que va molt més enllà de la comarca de la Selva

El projecte “Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori” ha de permetre posicionar al lloc que li pertany aquesta proposta turística i cultural capaç d'actuar com a atracció de nous públics i de nous fluxos de visitants entre els municipis implicats.

A la comarca de la Selva hi ha un coneixement històric especialitzat sobre el vescomtat de Cabrera. Actualment, ja hi ha una oferta desagregada d’activitats culturals i turístiques que tenen relació amb el vescomtat i amb el període històric concret (elements patrimonials visitables, guiatges, fires, festes, activitats culturals...).

En els darrers anys hi ha hagut una demanda creixent del turisme de patrimoni i cultura a Catalunya, tant per part del públic nacional com dels mercats internacionals.

Cinc grans rutes i un total de quaranta uns elements patrimonials senyalitzats als municipis que participen del projecte, permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Personatges històrics destacats com la vescomtessa Marquesa, Bernat II, Timbor de Fenollet, Bernat IV o el cosmògraf Jaume Ferrer són alguns dels personatges que acompanyen en les rutes del Vescomtat de Cabrera.

Adhesió de nous municipis

En el transcurs de la reunió, el president de l’ens selvatà, Martí Pujals, ha explicat que l’objectiu del projecte “ha estat afavorir tot aquest patrimoni material i immaterial i desenvolupar una proposta conjunta per atraure nous públics als municipis que hi participen”. En aquest sentit, Pujals també ha destacat la importància de la participació de més municipis. La raó és que, tal com ha explicat el mateix Pujals, "el projecte continua creixent i guanyant força, i enforteix el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni històric del nostre territori".

Amb l’entrada d’aquests nous municipis i els que ja estaven adherits l’any passat, els municipis que formen part del projecte són: Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, l'Esquirol, Fogars de la Selva, Hostalric, Lloret de Mar, Osor, Palafolls, Malgrat de Mar, Roda de Ter, Riells i Viabrea, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, i Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera,  Sils i Vidreres.

Aquestes noves incorporacions permeten que el projecte Vescomtat de Cabrera hagi passat aquest any de dotze a dinou municipis, i es consolidi com una de les iniciatives patrimonials més importants de Catalunya. Aquest ambiciós projecte abasta ara quatre comarques i treballa per fer valdre del patrimoni arquitectònic vinculat a la família feudal dels Cabrera.

Foto: Consell Comarcal de la Selva

Servei de Comunicació i Disseny

El Museu Etnològic del Montseny, element clau de cohesió del territori

Les obres de remodelació permeten al visitant descobrir nous espais que fins ara no tenien presència en el recorregut de la visita

Aquest dissabte 6 de novembre s’han inaugurat oficialment les noves sales del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (MEMGA). Unes obres de reforma que han permès millorar el recorregut de la visita i que, sobretot, s’han concentrat en l’actualització museogràfica dels diferents espais, en què es descriu el model industrial del Montseny: la torneria, la carrosseria i el món del tèxtil. 

A l’acte d’inauguració hi han assistit Elsa Ibar, directora general de de la Direcció General del Patrimoni Cultural; Magda Gassó, cap dels Serveis de Museus i Protecció de Béns Mobles; Josep Calatayud, director dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura; Jordi Camps, diputat de Promoció i Desenvolupament econòmic i local de la Diputació de Girona; Salavador Balliu, president del Consell Comarcal de la Selva; Pere Garriga, alcalde d'Arbúcies; el regidor de Cultura, Manel Serras i Jordi Tura, director del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella.

Al llarg de la visita guiada, han pogut gaudir dels nous espais, com ara el que està dedicat a les Llegendes del Montseny; l’espai presidit per l’icònic autocar de color vermell del 1923 i que remet a la gran indústria arbucienca, la indústria carrossera; i la sala dedicada al món del tèxtil i a la confecció, també molt important i que va donar feina a una gran part de la població femenina de la vila en un període que va de finals del segle XIX a principis del segle XXI.

En el seu parlament, l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, ha assenyalat: “L’adaptació i millora d’equipaments culturals com el Museu d’Arbúcies és un repte i una obligació que tenim les administracions cap a la nostra ciutadania. Aquest procés de remodelació ha de permetre reforçar el lligam amb el Montseny i és una aposta decidida per convertir el museu en un element clau del territori”. En aquesta mateixa línia ha parlat el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, que ha assegurat: “Arbúcies ha d’esdevenir pal de paller de la cultura a la nostra comarca juntament amb el Museu, el castell de Montsoriu i el futur Centre d’Interpretació del vescomtat de Cabrera”. 

Per la seva banda, la directora general de de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha reafirmat el compromís de la Generalitat de Catalunya amb el museu. “Per això apostem pel MEMGA i hem contribuït en aquesta reforma d’una part de la museïtzació”. I ha remarcat també la importància del suport territorial que té el Museu. 

El diputat de Promoció i Desenvolupament econòmic i local de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha recordat: "Amb gairebé quaranta anys d'història, el MEMGA és des de fa temps un dels grans referents museològics del país. A la Diputació de Girona, hem estat sempre molt conscients de la perspectiva social, cultural i territorial d'aquest equipament i, un cop més, ens hem implicat en el seu desenvolupament perquè ens ajuda a conèixer la història del massís del Montseny i del municipi d'Arbúcies, i a interpretar-ne el present".

Finalment, Jordi Tura, director del MEMGA ha assenyalat: “El visitant descobreix nous espais que fins ara no tenien presència en el recorregut del museu, com el de la vida quotidiana o el món del tèxtil i el treball de la dona, al mateix temps que s’ha adaptat tot el conjunt de les sales de la segona planta que permet explicar el món de la industrialització amb una museografia molt més moderna i oberta”.

Dels nous espais del MEMGA, en destaquen tres punts del recorregut: 

- L’espai dedicat a les Llegendes del Montseny i a la vida quotidiana. Aquest àmbit gira al voltant de la recreació escenogràfica d’una gran llar de foc, com les que es podien trobar en els masos del Montseny des de fa més de 300 anys. Aquest espai genera l’atmosfera perfecte per escoltar les llegendes més conegudes del Montseny.

- L’Òmnibus d’onze places de l’any 1923, de carrosseries Ayats, exemple dels primers models d’autobusos carrossats a Arbúcies, el gran centre productor de Catalunya, i que ara ocupa tot sol l’espai central de la segona planta, guanyant visibilitat i acompanyat d’una producció audiovisual. Destaca la recuperació de la gran encavallada de fusta a 4 vessants del teulat original de l’edifici, del 1600,  i que amb la nova il·luminació recupera tota la seva força.

- La nova sala del tèxtil que permet completar el discurs del model industrial arbucienc, originat a finals del segle XIX. L’activitat tèxtil a la vall d’Arbúcies, amb una presència important des de mitjans del segle XVII, va rebre un gran impuls amb les fàbriques construïdes entre les darreries del segle XIX i principis del segle XX. Un gran teler de més de 150 anys i fotografies de les dones i nenes que treballaven en aquesta activitat són un dels elements centrals de l’exposició.

El projecte de remodelació també ha incidit en la restauració, reforçament, impermeabilització i aïllament tèrmic dels teulats originals de l’edifici de La Gabella, així com de les cobertes de la galeria nord i la remodelació dels sistemes elèctrics i de climatització del conjunt de la segona planta del museu, amb l’objectiu de millorar tant les condicions de visita, la conservació de les col·leccions i l’eficiència energètica. En el marc d’aquestes obres també s’ha ampliat l’espai dedicat a les exposicions temporals a la planta baixa de l’edifici, amb la incorporació d’una nova sala, assolint una superfície aproximada de 150 m2.

El projecte executat compren una superfície aproximada de 500m2 dels 2000m2 que té el MEMGA i ha tingut un cost 545.000 euros, que ha comptat amb finançament dels Fons FEDER,  la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Arbúcies.

Un referent cultural

El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, s’ha concebut des dels seus inicis a principis dels anys 80 del segle passat, com un centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny. Amb una implicació directa en la dinamització cultural, social i econòmica del conjunt del territori. 
 
Actualment el museu, amb xifres que sobrepassen els 50.000 usuaris anuals del seu conjunt de serveis, està considerat un referent  patrimonial del sud de les comarques gironines, tant en l’àmbit de la recerca com també en el de la difusió cultural.

Les seves instal·lacions actualment ocupen una superfície de 2000m2 amb serveis com: sales d’exposicions temporals i permanents, incorporació de l’Arxiu Històric Municipal, creació del Centre de documentació del Parc Natural del Montseny (Secció Humanitats), oficina d’informació del Parc Natural del Montseny, instal·lació del multivisor Llegendes del Montseny, construcció dels magatzems de reserva de col·leccions  (que actualment acullen la principal col·lecció d’etnologia i arqueologia del conjunt del Montseny i la comarca de la Selva).

Aquest llarg procés de creació i consolidació del MEMGA, iniciat l’any 1974 amb la compra de La Gabella per part de l’Ajuntament d’Arbúcies i, sobretot a partir dels anys 80, ha comportat també la progressiva recuperació de l’edifici històric. Una construcció de principis del segle XVII, que per causa de les diferents vicissituds patides al llarg de la seva història, s’havia anat transformant i perdent al mateix temps part de la seva configuració inicial.

Enguany, aquest esdeveniment s’ha adaptat al compliment de la normativa respecte a la pandèmia de COVID-19

La Fira s’ha presentat aquest dijous al migdia a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona

La població de Brunyola es convertirà de nou en la capital catalana de l'avellana amb la celebració de la 26a edició de la Fira dedicada a aquest fruit sec, que se celebrarà els dies 3 i 4 d’octubre.

L'esdeveniment s’ha presentat aquest migdia a la seu de la Generalitat de Catalunya amb la intervenció de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, Elisabet Sànchez; el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu; l'alcaldessa de Brunyola, Anna Mascort, i el representant institucional de l’Associació de l’Avellana de Brunyola i comarques gironines, Pere Arbonés.

En el marc de la presentació, el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, ha elogiat el poble de Brunyola a voler tirar endavant aquesta Fira, tot i les circumstàncies actuals. En aquest sentit, Balliu ha destacat el compromís del poble de Brunyola amb el sector de l’avellana i més tenint en compte el que s’està vivint. Per això, des del Consell, com no podia ser d’altre manera, ha dit Balliu “s’ha donat el suport logístic necessari perquè poguessin fer realitat la seva 26a edició de la Fira”. Per Balliu la d’aquest any és “Una fira adaptada a la situació que estem vivint i en què tots i cadascun de nosaltres tenim la nostra part de responsabilitat”. Balliu ha instat alse visitants a seguir les mesures de l’Organització per tal que les activitats es desenvolupin en tota normalitat.”

Per la seva banda, l’alcaldessa de Brunyola, Anna Mascort, ha recordat la gran quantitat de voluntaris que hi treballen perquè aquest esdeveniment sigui un èxit i per això des del consistori varen creure que – si bé s’havia d’adaptar la programació a la situació- aquesta trobada de productors, d’agricultors, de gent del sector de l’avellana s’havia de materialitzar. Per això, s’ha fet tot el que ha convingut per fer-ho possible.

La directora dels Serveis Territorials ha fet especial èmfasi a la importància del sector de l’avellana a les comarques gironines i també de la gran tasca que s’ha dut a terme des de l’Associació Avellana de Brunyola i comarques gironines. En aquesta línia, Sànchez ha destacat la bona entesa que hi ha hagut des de sempre amb els productors i la bona sintonia que hi ha hagut des de l’inici de la posada en marxa del’Associació Avellana de Brunyola, que té l’objectiu de donar a conèixer la producció d’avellanes d’uns quants municipis de la província de Girona i promoure’n la seva comercialització.

Finalment Pere Arbonés responsable institucional de l’Associació Avellana de Brunyola ha recordat la necessitat que hi havia de crear una Marca, que identifiqués l’avellana produïda en aquesta zona certificant que s’ha obtingut d’avellaners plantats a la província de Girona i que compleixen els requisits per produir avellanes de màxima qualitat.Aquesta evolució que ha tingut la fira, amb la creació de l’Associació Avellana de Brunyola i la Marca Col·lectiva Avellana de Brunyola ha permés el desenvolupament econòmic dels municipis de la comarca. I l’avellana de Brunyola, n’és un clar exemple, i més si tenim en compte que un municipi compta amb prop de la meitat dels avellaners de la província de Girona, i recull 470 tones anuals d’avellana. 

A més de Brunyola, a la comarca de la Selva la producció d’avellana es localitza a Amer, la Cellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Anglès, , Santa Coloma de Farners i Vilobí d’Onyar, de la comarca de la Selva. També n’hi ha a Bescanó i Vilablareix, del Gironès. En total són 8 municipis selvatans i 2 del Gironès.

                                   Un programa adaptat a la COVID-19

El tret de sortida de la Fira tindrà lloc dissabte al migdia amb la inauguració de la fira, que comptarà amb la presència de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. L’acte se celebrarà a la plaça de l’Església i està previst que hi assisteixin la major part dels alcaldes selvatans. A la tarda, es faran visites guiades al Castell de Brunyola a càrrec de Lourdes Serra, una activitat que es desenvoluparà amb grups reduïts tal com estableix la normativa vigent del PROCICAT. Aquesta activitat començarà a les quatre de la tarda i està previst que s’allarguin un parell d’hores, en funció del nombre d’inscrits.

El darrer acte del dissabte serà el Sopar Popular, que enguany arriba a la quarta edició. Es celebrarà a la plaça de Brunyola, a partir de dos quarts de nou del vespre. Aquest esdeveniment comptarà amb l’acompanyament de l’espectacle humorístic ‘Quina barra’ de la companyia Estat Particular. En aquest cas, la proposta impulsada per l’Associació de Joves de Brunyola i Sant Martí Sapresa també es farà amb grups reduïts. Seguidament, els presents podran gaudir amb l’actuació musical del grup local Andrea Pacha.

El segon dia de Fira, l’activitat s’iniciarà amb unes noves visites guiades al Castell de Brunyola, que es faran a partir de 2/4 d’onze del matí, mentre que al migdia hi haurà una missa amb l’acompanyament musical a l’església parroquial. A la tarda, a partir de les quatre, es faran les darreres visites al castell, i poc després es farà una audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de l’Escala a la plaça de Brunyola. Abans de l’arribada del vespre els visitants podran sentir una cantada d’havaneres amb el grup Els Pescadors de l’Escala, entorn de dos quarts de set del vespre i també podran beure rom cremat, totes dues activitats es faran a la plaça de Brunyola. La cloenda de la fira atípica d’enguany es farà poc després de les nou del vespre

Les propostes del programa d’aquest 2020, però, encara no hauran acabat del tot. El dissabte 10 d’octubre la plaça de Brunyola serà l’escenari del 14è Concert Avellana Jove, que consistirà en un sopar a la fresca amb l’actuació musical de Pelukass i Miquel del Roig. Al igual que s’haurà fet el cap de setmana de Fira, el sopar es farà amb grups reduïts i l’actuació musical seguint les mesures per la COVID-19.