L'objectiu principal de participar en aquesta fira és apropar i donar a conèixer el projecte Vescomtat de Cabrera a un públic de proximitat i de caràcter familiar

El projecte Vescomtat de Cabrera ha estructurat una proposta al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera a la comarca de la Selva i del relat històric d’aquest territori, amb l’objectiu de fer valdre tot aquest patrimoni material i immaterial i desenvolupar una proposta conjunta

L’objectiu principal de participar en la Fira del Mercat del Ram és apropar i donar a conèixer el projecte Vescomtat de Cabrera a un públic de proximitat i de caràcter familiar, que és precisament el perfil majoritari dels visitants d’aquesta fira tan arrelada al territori. Aquesta és una oportunitat immillorable per generar interès i difondre el patrimoni històric i cultural vinculat a aquest antic vescomtat entre la població local i visitants de la comarca.

La comarca d’Osona i en concret tota la zona del Cabrerès té un paper fonamental dins del projecte, ja que representa un dels punts d’origen més destacats de la nissaga dels Cabrera. De fet, el nom mateix del llinatge prové d’aquest territori, on s’alçava l’antic Castell de Cabrera, avui un important vestigi històric. La vinculació del Vescomtat de Cabrera amb Osona permet reforçar el relat històric del projecte i afavorir la implicació de la comunitat local en la seva difusió i preservació.

El vicepresident 3r i responsable del projecte, Albert Sanz, ha explicat que “participar en la Fira també permet establir nous vincles amb aquest territori i la seva població, més en un moment en què els municipis de l'Esquirol i Roda de Ter s'han sumat al projecte del Vescomtat de Cabrera”.

El projecte Vescomtat de Cabrera ha estructurat una proposta al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera a la comarca de la Selva i del relat històric d’aquest territori, amb l’objectiu de fer valdre tot aquest patrimoni material i immaterial i desenvolupar una proposta conjunta per atraure nous públics als municipis que hi participen.

Cinc grans rutes i un total de 43 elements patrimonials senyalitzats pels municipis esmentats permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Personatges històrics destacats com la vescomtessa Marquesa, Bernat II, Timbor de Fenollet, Bernat IV o el cosmògraf Jaume Ferrer són alguns dels personatges que acompanyen en les rutes del Vescomtat de Cabrera.

Aquest és un projecte desenvolupat pel Consell Comarcal de la Selva des de l’any 2017 conjuntament amb 12 municipis de la comarca (Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Hostalric, Lloret de Mar, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Sils i Vidreres).

El mes passat s’hi va incorporar Palafolls i està previst que durant en els pròxims mesos se sumin al projecte els municipis següents: Fogars de la Selva i Massanes (la Selva), Malgrat de Mar (Maresme), l'Esquirol i Roda de Ter (Osona) i Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental).

Aquestes noves incorporacions permeten que el projecte Vescomtat de Cabrera passi de tretze a vint municipis, i es consolidi com una de les iniciatives patrimonials més importants de Catalunya. Aquest ambiciós projecte abasta ara quatre comarques i treballar per la valoració del patrimoni arquitectònic vinculat a la família feudal dels Cabrera.

Foto: Consell Comarcal de la Selva, projecte Vescomtat de Cabrera

Servei de Comunicació i Disseny 

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva

El termini de presentació de sol·licituds es clourà el 27 d’abril de 2025

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca La Selva, amb la direcció científica del Centre d’Estudis Selvatans i coordinada per l'Arxiu Comarcal de la Selva, amb el suport de la Diputació de Girona. Aquesta beca, que enguany arriba a la dissetena edició, té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva.

D’aquesta manera, s’atorgarà una beca a un projecte de recerca en el camp de les ciències humanes i socials que abordi d’una manera rigorosa i innovadora aspectes inèdits o rellevants vinculats a l’àmbit territorial actual o històric de la comarca de la Selva. Els projectes preferiblement han d’adoptar una perspectiva històrica en l’abordatge de la temàtica seleccionada i es poden orientar, a tall d’exemple, a l’anàlisi del territori el paisatge, del patrimoni material o immaterial, de l’evolució de les poblacions o de la comarca, de la conflictivitat social o militar, de trajectòries individuals o col·lectives, de produccions artístiques i culturals rellevants, etc., i tot adequadament argumentat.

Hi poden optar tots aquells investigadors que, de forma individual o col·lectiva, presentin una proposta de recerca d’acord amb les bases.

Les sol·licituds es presentaran per escrit a la seu de l’Arxiu Comarcal de la Selva, Carrer Sant Dalmau, 60, Santa Coloma de Farners (17430) o per correu electrònic (Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. ), i hauran d’anar acompanyades de la documentació següent: a) El currículum del sol·licitant o sol·licitants. b) Manifestació expressa de trobar-se al corrent en les obligacions tributàries.

El jurat es reserva el dret de declarar deserta la beca, i és competent per a resoldre qualsevol eventualitat no regulada expressament per aquestes bases.

La dotació de la beca és de 5.000 euros bruts, que es faran efectius en tres parts: un 25% en el moment de resoldre’s la concessió, un altre 25% a la meitat del termini de realització del treball, quan s’hagi presentat i valorat la memòria preceptiva sobre l’estat de la investigació, i la resta (50%), una vegada finalitzat el treball i després que el jurat n’hagi dictaminat la qualitat.

El termini de presentació de sol·licituds es clourà el 27 d’abril de 2025.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es farà públic quinze dies després de la finalització del termini de presentació de projectes.

Un cop atorgada la beca, el jurat podrà nomenar un tutor per assessorar i supervisar el treball, així com per informar-ne l’entitat convocant. Sis mesos després de l’adjudicació de la beca, el beneficiari presentarà una memòria de l’estat de la investigació, amb l’objectiu de valorar-ne el desenvolupament. El jurat tindrà capacitat per fer les consideracions necessàries i, fins i tot, suspendre la investigació si ho considera oportú.

La realització del projecte podrà dur-se a terme durant els 12 mesos següents a la concessió de la beca de recerca. Si el jurat ho creu oportú, vistes les directrius del treball i la feina feta, podrà prorrogar trenta dies naturals la data de lliurament.

Servei de Comunicació i Disseny del Consell Comarcal de la Selva

Aquest divendres al matí s’ha fet l’acte d’adhesió del municipi de Palafolls al projecte de dinamització cultural i turística del Vescomtat de Cabrera

La previsió és que en els pròxims mesos s’hi afegeixin set nous municipis: Fogars de la Selva i Massanes (la Selva), Malgrat de Mar (El Maresme), l'Esquirol i Roda de Ter (Osona) i Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental)

El municipi de Palafolls se suma al projecte de dinamització cultural i turística del vescomtat de Cabrera, un projecte que té com a objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera i, generar una proposta conjunta potent per atraure nous públics culturals i turístics als municipis participants, a través de la promoció de l'activitat cultural i econòmica entorn dels recursos vinculats al vescomtat.

Aquest divendres al matí s’ha fet l’acte d’adhesió del municipi de Palafolls al projecte de dinamització cultural i turística del Vescomtat de Cabrera. La signatura ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal, Martí Pujals, i de l’alcalde de Palafolls, Francesc Alemany. També hi han assistit el vicepresident 3r i responsable de l’àrea, Albert Sanz, així com el tècnic del projecte, Àngel Vàzquez.Amb aquesta adhesió ja són tretze els municipis que participen d’aquest projecte de dinamització cultural i turística a partir del llegat patrimonial dels Cabrera. La previsió és que en els pròxims mesos s’hi afegeixin set nous municipis. Amb aquestes noves incorporacions, el projecte arribarà als vint municipis adherits.

Palafolls va formar part d’aquest territori a partir de l’any 1382, quan el rei Pere III el Cerimoniós va vendre el castell de Palafolls, terme i drets, als vescomtes de Cabrera. Aquest ha estat un element patrimonial fonamental per comprendre la història de la zona, de gran interès cultural, històric i arquitectònic, i de referència en el vescomtat.

El municipi s’adhereix al projecte afegint dos nous elements patrimonials. Un és l’esmentat castell de Palafolls, construït entre els segles X i XI; va ser una fortificació clau dins del vescomtat, ja que protegia els límits meridionals del territori i controlava les rutes que connectaven la costa amb l'interior. L’altre element que s’afegeix al projecte és l’església de Sant Genís, documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest és un element important per al municipi ja que aquesta església regia el nucli poblacional del que avui en dia és Sant Genís de Palafolls, element fundacional de l’actual municipi de Palafolls. 

Amb aquest, ja són 43 els elements patrimonials que s’han posat en valor amb el projecte del Vescomtat de Cabrera, que des de l’any 2017 ha estructurat una proposta al voltant de tot el llegat patrimonial i el relat històric dels Cabrera a les comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. (Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Hostalric, Lloret de Mar, Osor, Palafolls, Riells i Viabrea, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Sils i Vidreres).

El president de l’ens selvatà, Martí Pujals, ha explicat que l’objectiu del projecte “ha estat posar en valor tot aquest patrimoni material i immaterial i desenvolupar una proposta conjunta per atraure nous públics als municipis que hi participen”. En aquest sentit, Pujals també ha destacat la importància de la participació de més municipis. I és que, tal com ha explicat el mateix Pujals, "el projecte continua creixent i guanyant força, i enforteix el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni històric del nostre territori".

Per la seva banda, l’alcalde de Palafolls, Francesc Alemany ha assenyalat que "amb la signatura d'aquest conveni i l'entrada en aquest projecte, el que busca és posar en valor el patrimoni vinculat en aquesta franja històrica". En aquest sentit, Alemany ha assegurat que té tot el sentit per Palafolls ja que "tenim un dels castells de referència d’aquesta família que és el de Palafolls, a banda de l'església de Sant Genís". Segon perquè, ha continuat Alemany, “com bé sabeu, hem demanat una subvenció al Ministeri de Turisme per invertir tres milions d'euros en el castell, precisament perquè és una peça cabdal dins de tot el patrimoni arquitectònic i històric". Finalment l’alcalde de Palafolls ha explicat que a nivell del municipi de Palafolls és la joia de la corona d’aquest projecte patrimonial que tenim i que sempre hem explicat del quatre, cinc estrelles estrelles que inclou a més del castell, l'església de Sant Genís i que també lliga amb aquesta petició d’aquesta declaració de Becins  del Palauet i de la Biblioteca per tal de posar en valor tot el projecte, a nivell cultural i també a nivell de desenvolupament econòmic que té Palafolls amb aquests quatre elements de primer nivell".

A partir d’avui formaran part del projecte els municipis d’Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Hostalric, Lloret de Mar, Osor, Palafolls, Riells i Viabrea, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Sils i Vidreres. 

En els propers mesos està previst que se sumin al projecte els municipis següents: Fogars de la Selva i Massanes (la Selva), Malgrat de Mar (Maresme), l'Esquirol i Roda de Ter (Osona) i Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental).

Aquestes noves incorporacions permeten que el projecte Vescomtat de Cabrera passi de tretze a vint municipis, i es consolidi com una de les iniciatives patrimonials més importants de Catalunya. Aquest ambiciós projecte abasta ara quatre comarques i treballa per la posada en valor del patrimoni arquitectònic vinculat a la família feudal dels Cabrera.

Foto: Consell Comarcal de la Selva

Servei de Comunicació i Disseny del Consell Comarcal de la Selva

Fa pocs dies es va desmuntar la icònica grua del castell de Montsoriu, el gran castell gòtic de Catalunya. La grua de grans dimensions ha acompanyat la silueta de l’imponent castell durant els darrers 25 anys i s’havia convertit en un punt referent d’aquesta part del territori del Montseny. Els habitants dels pobles veïns i la gent que passa per aquestes contrades ja no veuen el “castell de la grua”!

La grua va ser durant molts anys de gran utilitat en les obres de consolidació i restauració de gran part del castell: recinte sobirà, pati d’armes... durant molts anys. Un cop finalitzat el servei, i per tal de millorar les condicions d’accés i seguretat i permetre propers projectes en el pati d’armes, on estava instal·lada, el Patronat del Castell de Montsoriu i el Consell Comarcal de la Selva (propietari del monument) van decidir desmuntar-la.

Fa pocs dies l’empresa Recumas va procedir als treballs per retirar-la, que van comptar amb la participació d'una gran grua mòbil autopropulsada, de Grues Girona, amb un braç articulat de gairebé 50 metres de longitud.

Ara els visitants, ja poden gaudir d’una nova perspectiva i d’un recorregut lliure per l’imponent pati d’armes del castell de Montsoriu.

Imatge: Consell Comarcal de la Selva.