Les Jornades Cabrera reivindiquen el llegat comú entre Catalunya i Sicília i enforteixen els vincles mediterranis

Èxit de participació i projecció internacional de les Jornades Catalunya–Sicília

El congrés, que ha reunit experts i institucions dels dos territoris, consolida el projecte Vescomtat de Cabrera com a referent de recerca, patrimoni i identitat

El Consell Comarcal de la Selva fa una valoració molt positiva del desenvolupament de les Jornades Catalunya–Sicília: el llegat dels Cabrera, celebrades els dies 6 i 7 de novembre al Museu d’Història de Catalunya i al Museu Etnològic del Montseny – Espai Cabrera d’Arbúcies.
La trobada ha permès fer valdre el llegat històric, patrimonial i cultural del Vescomtat de Cabrera i reforçar els vincles de cooperació entre Catalunya i Sicília, en una cita que ha reunit experts, institucions i representants dels dos territoris.

Una primera jornada al Museu d’Història de Catalunya marcada pel rigor acadèmic i la projecció mediterrània

La sessió inaugural, celebrada dijous 6 de novembre al Museu d’Història de Catalunya, va comptar amb la presència del vicepresident del Consell Comarcal de la Selva, Albert Sanz, i del president de la Società Ragusana di Storia Patria, Dr. Carmelo Arezzo, que van coincidir a destacar el paper del Vescomtat de Cabrera com a nexe històric entre els dos territoris.

Sota la direcció del director del Museu d’Història de Catalunya, Jordi Principal, la jornada va reunir especialistes de primer nivell que van abordar l’evolució política i cultural de la nissaga Cabrera i la seva connexió amb la Mediterrània. Les intervencions d’Alejandro Martínez Giralt, Francesc Fité, Cristina Masvidal i Mario Orsi van aportar noves perspectives sobre el paper dels Cabrera en l’expansió de la Corona d’Aragó i en la construcció d’un espai mediterrani compartit.

A la tarda, sota la moderació de Josep Manuel Rueda, investigadors sicilians com Giuseppe Barone i Marco Rosario Nobile van analitzar la petjada catalana a Sicília des de l’àmbit històric i arquitectònic. La sessió va culminar amb la presentació de Joaquim Mateu i Jordi Tura sobre el castell de Montsoriu, símbol de la potència i esplendor del Vescomtat de Cabrera.

El vicepresident Albert Sanz va destacar que “aquest congrés ens demostra com la història pot convertir-se en una eina de diàleg entre territoris, reforçant la nostra identitat i la nostra projecció mediterrània”.

Per la seva banda, el Dr. Carmelo Arezzo va remarcar que “el Vescomtat de Cabrera és un exemple de com la recerca històrica pot unir pobles i projectar el passat cap al futur amb una visió compartida de cultura i patrimoni”.

 

Arbúcies esdevé capital del llegat dels Cabrera

La segona jornada, divendres 7 de novembre, s’ha traslladat a Arbúcies, on l’Espai Cabrera – Museu Etnològic del Montseny ha acollit les sessions centrades en la projecció territorial i turística del projecte.

En aquest marc, el tècnic del Consell Comarcal de la Selva, Àngel Vázquez, ha presentat la ponència “La Ruta dels Cabrera. Vertebració d’un gran projecte turísticocultural”, en què s’ha exposat com el projecte contribueix a connectar municipis, valorar el patrimoni i promoure un model de desenvolupament sostenible basat en la cultura i la identitat històrica.
A continuació, Carme Alòs, Núria Armentano, Robert Porta i Eva Solanes, del Museu de la Noguera, han aportat noves recerques sobre els Cabrera a l’Urgell.
Marcella Burderi va oferir una visió etnoantropològica de la presència dels Cabrera a la mitologia popular siciliana, mentre que Arnau Vilella va presentar els resultats de les excavacions al castell de Palafolls.

Les historiadores Anna Gironella, Maria Ocaña i Imma Ollich han posat el focus en figures femenines cabdals com Elionor de Cabrera, i la sessió ha conclòs amb la ponència Les poderoses dones de la nissaga Cabrera, de Gemma Font i Sandra Pujadas, i la intervenció literària de Lucia Trombadore.
Les sessions d’Arbúcies han servit també per consolidar el treball conjunt entre el Consell Comarcal de la Selva i els municipis del Vescomtat de Cabrera, que continuaran impulsant actuacions conjuntes de recerca, restauració i difusió patrimonial.

Com a cloenda, els participants han fet una visita guiada al castell de Montsoriu, símbol de la força i esplendor del Vescomtat, que va servir per tancar les jornades en un entorn patrimonial de referència i per reafirmar el vincle entre història, patrimoni i territori.

Una aliança mediterrània amb projecció de futur

Les jornades han comptat amb la participació destacada del Dr. Carmelo Arezzo, president de la Società Ragusana di Storia Patria, que va representar la delegació siciliana.
El Dr. Arezzo va subratllar “l’excel·lència i la passió amb què des de la Selva s’està impulsant aquest projecte, que simbolitza l’amistat, la cultura i el progrés compartit entre Catalunya i Sicília”.
També va remarcar que “el Vescomtat de Cabrera és un exemple de com la història pot convertir-se en una eina viva per connectar persones, territoris i cultures”.

El vicepresident tercer del Consell Comarcal de la Selva, Albert Sanz, ha remarcat “la dimensió internacional d’un projecte que neix del territori i que demostra com la cultura i la història poden ser motors de cohesió, identitat i projecció exterior de la comarca de la Selva”.

Una valoració molt positiva

El balanç final del congrés és altament positiu, tant per l’alta participació d’especialistes i institucions com per la qualitat de les ponències i el clima de cooperació generat.

El Consell Comarcal de la Selva destaca que les jornades han consolidat el Vescomtat de Cabrera com a eix vertebrador d’un projecte cultural amb dimensió mediterrània i internacional, que uneix recerca, patrimoni, cultura i turisme.

Amb aquesta iniciativa, la comarca de la Selva reafirma el seu compromís amb la recerca històrica, la cooperació internacional i la projecció del seu patrimoni com a element d’identitat i progrés compartit.

 

Servei de Comunicació del Consell Comarcal de la Selva
Foto: Consell Comarcal de la Selva