L’equip de govern del Consell Comarcal de la Selva, format per Junts i ERC, valora positivament el primer any de mandat

El president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals (JUNTS), i el vicepresident 3r, Albert Sanz (ERC) han parlat de la bona relació entre les dues formacions polítiques des del primer moment tenint molt clara l’estratègia i les línies de treball que cal complir i en què ajuntaments i els ciutadans en són la principal prioritat

Pujals i Sanz han destacat l’equip de professionals que hi ha a l’ens selvatà i la seva capacitat de treballar i de liderar nous projectes assolint el màxim d’eficiència

L’equip de govern del Consell Comarcal de la Selva, format per Junts i Esquerra Republicana de Catalunya, valora positivament el primer any de mandat al capdavant de l’ens. Així ho han manifestat el president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals (Junts), i el vicepresident 3r, Albert Sanz (ERC), en el marc d’una trobada amb els mitjans de comunicació aquest dimecres, 17 de juliol al migdia, coincidint amb el primer any de govern.

El president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals (JUNTS), i el vicepresident 3r, Albert Sanz (ERC) han parlat de la bona relació entre les dues formacions polítiques des del primer moment tenint molt clara l’estratègia i les línies de treball que cal complir i en què ajuntaments i els ciutadans en són la principal prioritat. En aquest sentit, Pujals ha destacat la bona sintonia que hi ha hagut des del primer moment amb tots i cadascun dels consellers que formen part de l’equip de govern, ja siguin de Junts o d’ERC. Cada un d’ells ha assolit la màxima implicació i dedicació cap a l’ens selvatà i les conselleries que lideren. Per això, ha instat tots els membres de l’equip de govern a continuar treballant com ho han fet durant aquest primer any per tal de continuar acomplint els objectius proposats en el pla de mandat 2023/2027.

També en aquesta línia, el vicepresident 3r, Albert Sanz, ha definit la coordinació entre ambdues forces polítiques com a excel·lent i ha posat èmfasi en la transparència i comunicació com a eines bàsiques del projecte. En aquesta línia, el vicepresident tercer ha destacat la voluntat de servei de l’ens selvatà vers els ajuntaments. I és que, tal com ha recordat Sanz, aquest no és un pacte només de mandat sinó que és un pacte de territori. Prova d’això és que la bona entesa que hi ha hagut entre les dues formacions (Junts i ERC) des de l’inici a l’hora de traçar el projecte ha anat molt més enllà d’un mandat polític i s’està treballant en diversos àmbits d’actuació molt importants i que  repercutiran favorablement en els propers anys a l’ens selvatà.

En la mateixa línia, el màxim responsable de l’ens selvatà també ha destacat també la relació que tenen amb la resta de formacions polítiques que formen part del plenari selvatà, que estan a l’oposició. I és que, tal com ha assenyalat, des de l’equip de govern s’han treballat diversos projectes amb la resta de formacions polítiques per tal d’assolir el màxim consens possible a l’hora de desenvolupar nous projectes i noves iniciatives que tinguin com a resultat un benefici per als ajuntaments i els ciutadans de la comarca.

En un altre ordre de qüestions, els responsables polítics s’han referit a tot l’equip humà que forma part del Consell Comarcal de la Selva. En aquest punt, Pujals i Sanz han destacat l’equip de professionals que hi ha a l’ens selvatà i la seva capacitat de treballar i de liderar nous projectes assolint el màxim d’eficiència. Ambdós representants polítics han volgut incidir en el fet que des de l’equip de govern, tal com ja es va comunicar públicament en la seva entrada al govern del Consell s’està treballant per aconseguir millores en les relacions retributives del personal ja que en els darrers anys s’ha detectat una fuga de talent. Per això, s’estan duent a terme diverses millores en les condicions laborals que han de repercutir favorablement en els llocs de treball de cada una de les persones que formen part del Consell.

En aquest punt i abans d’entrar ja pròpiament a parlar dels principals projectes dels diversos departaments de l’ens selvatà, el president del Consell ha fet una crítica a la Generalitat pel mal finançament que tenen els consells comarcals des dels seus inicis. I és que, tal com ha assegurat Pujals, els consells comarcals són els ens prestadors de serveis als ajuntaments i són, de totes totes, els que malauradament tenen un pitjor finançament per part del govern català. En aquest sentit, Pujals ha instat el govern català a replantejar la situació del finançament dels ens comarcals.

                                               Un consell referent en serveis als ajuntaments

Pujals, que ha destacat els bons números registrats en els diversos departaments del Consell durant aquest primer any, i també ha recordat el pressupost de 56 milions d’euros per a l’exercici 2024 i la gran quantitat de serveis que es brinden als municipis.

 A més, cal tenir en compte que el pressupost de l’ens comarcal s’ha de consolidar amb el de NORA i amb el del Patronat del Castell de Montsoriu. Així, tal com ha explicat el president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals: “Tenim un pressupost consolidat que supera els 73 milions d’euros.”

El president del Consell Comarcal, Martí Pujals, ha assenyalat:” Es tracta d’una xifra molt important, que és el reflex de la bona feina que hem fet els darrers anys.”Pujals ha destacat el gran nombre de serveis que s’han anat incorporant al Consell per tal de donar resposta a les necessitats dels ajuntaments i que l’han portat a ser un Consell de referència.           

Pel que fa la valoració per departaments, durant l'acte s'ha destacat la feina feta en el departament d’Atenció a les Persones, on s'atenen més de 7000 casos cada any al territori. A més, també s'ha volgut posar èmfasi a la creació de diferents comissions de treball en matèria d'infància, gènere, pobresa energètica i habitatge i noves línies d'ajuts.

En relació amb l'habitatge, des de l'ens selvatà s'han tramitat més de 1.100 expedients en ajuts de lloguer per a les famílies més necessitades, 31 ajuts d’especial urgència i 35 meses d’emergència. També s’han fet un total de 119 inscripcions al registre d’habitatges de protecció oficial, fet que suposa un fort increment vers altres anys, entre altres.

En aquest mateix departament i entre moltes altres accions s’ha donat un fort impuls de les polítiques en matèria d’igualtat, feminismes i equitat en el treball.

Durant l'acte també s'ha posat de relleu la gran tasca que es duu a terme des del departament de Promoció del Territori tant des de la unitat d’Ocupació com des de la unitat de Territori i Turisme. D’ocupació destaquen els tres programes que s’han posat en marxa adreçats als joves de la comarca, així com els dos programes de contractació i acompanyament dirigits a persones majors de 30 anys i, el servei integral d’ocupació que ofereix orientació laboral entre empreses i treballadors de la comarca i també disposa d’una borsa de treball en línia. Actualment hi ha més de 9.000 persones inscrites que han optat a més de 1.000 llocs de treball que han ofert les empreses. Des de la borsa s’han aportat més de 5.300 candidats als processos de selecció.

Pel que fa a la unitat de territori i turisme destaquen les rutes per fer a peu o en bicicleta. De fet, aquest any s’ha fet un esforç per promocionar-les i millorar-ne la gestió, i s’ha treballat per vincular empreses i oferta d’activitats a les rutes.

Altres projectes engegats són el producte turístico-cultural Vescomtat de Cabrera, que té com a objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del Vescomtat per tal d’atraure nous públics al territori i promoure l’activitat econòmica dels municipis. Actualment, mitjançant un conveni de col·laboració amb 12 municipis de la comarca s’ha seguit treballant en les actuacions que faciliten la posada en valor del patrimoni dels Cabrera a través de la seva dinamització cultural i turística. S’han adherit al projecte els municipis d’Osor i Riudarenes i paral·lelament s’està treballant per a la integració dels municipis que formen part històricament dels dominis dels Cabrera de les comarques d’Osona, el Maresme, la Garrotxa i el Vallès Oriental, entre altres accions.

Pel que fa al Pla de sostenibilitat turística en destinació interior, des de l’inici del mandat la unitat gestiona i executa el Pla de sostenibilitat turística en destinació (PSTD) de la Selva interior amb 14 municipis participants

Pel que fa al departament de territori i sostenibilitat, aquest primer any de mandat s’ha treballat per garantir i millorar els serveis de gestió de residus que presta el Consell Comarcal a través de l’empresa pública NORA. El més destacable ha estat la finalització del procediment de selecció del gerent i les convocatòries del personal necessari o vacant.

En matèria de sostenibilitat, per la seva banda, s’ha redactat la memòria per a la redacció del pla d’implementació de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible del Consell Comarcal de la Selva i l’alineació dels objectius de desenvolupament sostenible amb el Pla d’acció comarcal i amb el pressupost 2025.

Pel que fa al Centre d’Acollida d’Animals de la Selva s’han executat i finalitzat les obres de millora del centre consistents en la construcció d’un nou magatzem i taller, habilitació d’una zona de post-operatoris i nurseria, i substitució de les cobertes de fibrociment dels sostres dels boxs. Així mateix, s’ha millorat el subministrament d’aigua potable als abeuradors, recanviant tota la xarxa.

Un altre dels serveis que es va posar en marxa durant el mandat passat a petició dels ajuntaments és el de la prevenció d’incendis. En aquest darrer any s’han ampliat els municipis als quals es dona servei amb Amer, Blanes i Susqueda. Amer i Blanes amb l’execució de franges, i Susqueda amb la gestió de les edificacions aïllades. S’ha iniciat la prova pilot de reducció del Pla d’autoprotecció d’una urbanització de Tossa de Mar, en el marc d’una experiència de cooperació entre el Consell Comarcal, els ajuntaments i les urbanitzacions.

També s'ha parlat dels temes vinculats al departament de serveis a la ciutadania. Sobre aquest aspecte, aquest primer any s’ha consolidat el nou model de gestió de menjadors a la comarca de la Selva i s’ha donat a 15 AFA i centres educatius de la comarca per tal que puguin gestionar el menjador de la seva escola. D’aquesta manera s’ha donat resposta a una demanda història a la comarca de la Selva.

Per altra banda, s’ha redissenyat la gestió del servei de menjador de les escoles en què el Consell continua prestant aquest servei. S’han tramitats ajuts de menjador i transport per donar resposta a les necessitats de les famílies més desafavorides. En total, 4998 ajuts de menjador concedits i 573 ajuts de transport escolar concedits. Amb relació al servei de transport s’han mantingut les 57 rutes existents, que utilitzen cada dia un total de 2.195 alumnes de la comarca.

Pel que fa a la unitat d’empresa s’ha incorporat un nou programa al servei, el Consolida’t, que ofereix als treballadora autònoms un itinerari personalitzat amb accions d’assessorament i formació en aspectes clau de la gestió empresarial per afavorir la consolidació i l’enfortiment de les seves activitats. També s’ha donat un impuls de l’economia social i solidària a la comarca, i s’ha ampliat el servei de dinamització empresarial, entre altres accions.

En la unitat de joventut, destaca entre altres xifres, els més de 6000 joves de la comarca que han participat activament en les diverses activitats i projectes descentralitzats de l’Oficina Jove de la Selva, incloent-hi les xerrades als instituts, que aquest any han comptat amb 73 dinàmiques.

La trobada amb els mitjans de comunicació ha servit també per donar a conèixer els projectes més importants que s'estan desenvolupant des de l'ens comarcal i els que està previst que es desenvolupin en un futur pròxim com la creació d’un departament de contractació, la gestió de projectes europeus a través de la contractació d’un tècnic de suport, la consolidació de NORA, com un mitjà propi entre ajuntaments i clients, la creació de l’entitat local de l’aigua i la consolidació de la taxa justa de residus, entre altres.